Coneix-me
compartirVaig néixer a Madrid es 16 de novembre del 1970. Es meu pare és mallorquí, militar de professió, i es va haver de desplaçar a Madrid, on va conèixer a sa meva mare. Per això tant sa meva germana com jo som nascuts allà. Posteriorment, quan vaig fer 8 anys, i altra vegada per una nova destinació des meu pare, varem canviar de residència, aquesta vegada per arribar a Mallorca, a Palma concretament.
Vaig estudiar fins als 17 anys al Col·legi Sant Francesc, així que sóc d’aquesta generació amb sa gran sort de tenir com professors al Pare Ramón, Pare Barceló, Fra Riera, Antelmo, al Sr. Fernando, al Sr. Trias, al Sr. Bonnín, a Rafael Bosch –el vaig conèixer allà, qui m’ho hauria de dir-, a Riutort i a Casellas, entre molts altres…
Anys després canviem sa residència i ens traslladem a Es Pont d’Inca Nou, al municipi de Marratxí. I aquí és on posteriorment vaig començar sa meva carrera política, de sa mà de Toni Montilla, que va ser qui va venir a proposar-me entrar dins sa Junta Local de Marratxí. Es 2003 vaig ser es candidat i varem guanyar ses eleccions, encara que varem haver de pactar, i vaig ser batle els dos darrers anys de sa legislatura. Després, es 2007, va venir sa majoria absoluta i es principi de tot el que ha arribat després.
Crec en una altra forma de fer política, basada en sa vocació de servei i en posar sempre per damunt els interessos generals als personals, i crec que és es moment que entre tots canviem la política a Balears.
Pel que fa a les aficions, m’agrada molt es bàsquet, era d’aquells que s’aixecaven de matinada per mirar ses famoses i mítiques finals de s’NBA entre els Cèltics i els Lakers. Larry Bird, Kevin McHale, es ja mort Dennis Johnson, Robert Parish, Danny Ainge contra Earvin Magic Johnson, Byron Scott, Kareem, James Worthy, AC Green… Espectacle del bo. També me’n record molt de quan els Portland varen triar Fernando Martín, es primer a fer un camí que avui és ja més transitat.
Altra de ses meves aficions és sa música, i els meus gustos aquí són molt definits. Res com tancar els ulls i sentir qualsevol de les cançons dels Dire Straits. I sa cara B per Phil Collins qui, per cert, m’agrada més en solitari que amb Genesis.
Ah, se m’oblidaven dues coses. Sóc farmacèutic de professió, vaig estudiar sa carrera a Madrid, a sa Complutense, i encara que hi dedic molt poc temps a sa meva farmàcia, sa veritat és que m’agrada molt i esper en un futur tornar a estar darrere des taulell atenent als clients. I sa segona és que em demanen en moltes ocasions si sóc fadrí o casat, crec que perquè la meva dona no acostuma a acompanyar-me als actes polítics. Així que sí, feliçment casat.
