Durant aquest mes de juliol estic assistint als sopars que sa Junta Territorial de Palma ha organitzat a tots i cadascun dels districtes de Palma. Tenir contacte amb els afiliats i simpatitzants és sempre molt satisfactori, fins i tot quan et critiquen, perquè sé que sempre es fan des del desig de millorar.
Però un dels pensaments que tinc sempre en aquests sopars és lo allunyats que, de vegades, estan els polítics dels ciutadans. Un exemple d’això és es cas de s’Ajuntament de Palma. Mentre els veïns xerren de seguretat, de neteja i de manca d’espais i serveis, s’actual equip de govern acabarà sa legislatura amb el gran assoliment d’haver imposat es carril bici, de voler sí o sí un recinte firal a un barri que no ho vol, de dir públicament que han consensuat eixos cívics que de cap manera han estat consensuats… En definitiva, política des dels despatxos, de dalt cap a baix, política de conills al barret, de creure que ho saben tot per al poble, però sense el poble.
I avui dia aquesta política ja no és possible, ja s’ha demostrat en innombrables ocasions que ha fracassat. Sa política que jo propós és sa de sa proximitat, sa de ser-hi al costat, sa de treballar mà a mà, sa d’estar al servei dels ciutadans, amb un compromís de servei per sobre de tot. Una política que no imposa mesures ni falsos consensos, sinó que cerca solucions reals als problemes reals.
